Fa un
temps, un parell o tres d’anys diria jo (marededéu com passa el temps!) vaig
fer un escrit a la nostra niusleta, on advocava per això, que en comptes de
newsletter en diguéssim (i escrivíssim) niusleta. Sembla que vaig aconseguir
dibuixar algun somriure en els lectors que van tenir la bondat de llegir-ho. De
tant en tant, encara em trobo algú que m’ho recorda, i us he de dir -potser
peco de vanitat- que això m’agrada :-)
Tot partia
del omnipresent i inevitable futbol. A hores d’ara a ningú se li ocorreria
escriure football. Tots hem normalitzat la paraula i l’escrivim de manera ben
catalana. Així doncs, tal com defensava en el seu moment, sóc partidari de
parlar per l’àifon,de guglejar, de penjar el que sigui al feisbuc, de fer algun
tuit de tant en tant i de treballar amb l’àutluc. També, lògicament, d’avaluar
la possibilitats còuxing.
I per
què avaluar les possibilitats dels còuxing i no recórrer directament als seus
serveis (ara que està tan de moda)?
Doncs
molt fàcil: perquè no estic gaire convençut que en entorns empresarials aporti
gran cosa. Si més no, en entorns directius i executius, en relació al dia a dia
de l’empresa. Si un gerent, un director, un responsable... necessita ajuda, segurament agrairà més respostes concretes que
li permetin tirar endavant que no consells i preguntes que avancin en l’autoconeixement.
Ep, no dic que no sigui bo això, però moltes vegades el problema no és el
desconeixement d’un mateix sinó el desconeixement de certs temes inherents a la
posició que s’ocupa.
Per
posar alguns exemples:
- Ja coneixen tots els financers les alternatives al finançament tradicional: crowdfunding, crowlending i d’altres?
- I els gerents o directors generals, s’han qüestionat fins a quin punt pot ser útil seguir fent planificacions a 3/5/10 anys? Ja tenen amb qui debatre l’estratègia de la companyia?
- Tots els departaments d’I+D, ja s’ han capbussat en el món de l’ ”open innovation”?
- Ja estan al dia de les possibilitats del marketing digital tots els responsables de vendes i comercials?
- I els de responsables de fabricació, ja s'han plantejat que potser és viable confiar en tercers per escurçar la durada del procés productiu?
- ...
Com deia,
hi ha moltes preguntes que se solucionen més amb coneixement que amb
autoconeixement. I ja que hi som (“yo he venido a hablar de mi libro”) penseu
fins a quin punt us pot ser útil l’ajuda d’un extern... un extern com els de
dimensalia, s’entén :-)
El Coaching (o "Cóutxing" en la traducció literal del parlar de Barcelona) NO és la panacea. Per exemple, qui sap què vol i com aconseguir-ho, no necessita coaching sinó "accióning". Però hi ha molts directors i directius que no saben què volen, o no saben com aconseguir-ho, o es pensen que no podran gestionar el que se'ls demana (o el que pensen que se'ls demana)... en definitiva, que tenen certes creences que els estan limitant. I aquí és on el coaching és efectiu. El coaching no és aconsellar, no és suggerir, no és ni tan sols una conversa entre dues persones. És, de fet, una conversa entre una persona i el seu mirall. I el truc està en adonar-se que et pots posar unes ulleres diferents, per veure-hi (i veure't) millor. El coach és el mirall. I penso que les empreses de serveis a les persones haurien de tenir miralls d'aquests, per si de cas algú s'hi vol mirar... En parlem?
ResponEliminainteressants reflexions Francesc, com es nota que domines el tema!
ResponEliminaMés enllà de la disjuntiva coaching-accioning trobo molts casos en què el que es necessita és més coneixement. I aquest, però, no és el principal problema. Per a mi, el més greu és el punt d'autosuficiència i no voler reconèixer certes mancances per part de certs directius. Potser sí que en aquest cas, el coaching podria dir-hi la seva :-)
Gràcies un cop més per la teva aportació