Ostres tu, que ja
fa més d’un mes que vaig fer l’últim post. Potser que m’hi posi...
Doncs això, tal
com us amenaçava, segueixo amb els autònoms.
Després de dos
posts on he contextualitzat el tema i he explicat els avantatges pel que fa als
costos d’un frilans (freelance per
als puristes) respecte el personal propi, ara us vull exposar un altre concepte
en el que els autònoms guanyen per golejada als treballadors que tenim en
plantilla: les capacitats
Fa temps que ho
sentim dir: ja no és possible fer previsions a mig o llarg termini. Amb prou feines,
podem planificar a curt termini. Recordo haver llegit (ja fa més de quatre
anys, ho acabo de comprovar) aquesta sentència: ”la planificació estratègica ha
mort. Visca l’execució estratègica” (http://www.xaviermarcet.com/2010/04/ha-muerto-la-planificacion-estrategica.html)
Doncs sí, és ben
cert que ja no podem planificar. Ja només ens cal executar. I si no podem
planificar, també és cert que no sabem quin personal necessitarem pel dia de
demà. Algú em dirà que si tenim personal compromès i motivat, segur que amb una
bona formació seran capaços de donar sortida a tots els reptes empresarials que
se’ns plantegin. Potser si... Ara bé, estic convençut que per dur a terme una
bona execució, l’alternativa de fitxar autònoms que siguin especialistes, amb
experiències contrastades en la disciplina que ens ocupa, serà cada vegada més
una opció a considerar.
Alguns em
respondreu que algú extern no es pot “empapar” de la companyia en quatre dies.
I en canvi, el personal propi que porta anys a la casa coneix clients,
proveïdors, la nostra “cultura”, etc.. i de què serveix això si és incapaç de
resoldre ràpidament i eficaçment el que el mercat ens demana?
Un cop més he d’advertir
que jo faig de missatger. No estic fent apologia de res.
Només constato
que la demanda d’especialització i la immediatesa que reclamen els nous temps,
són terreny adobat per als frilans.
