dijous, 5 de juny del 2014

Autònoms (2)



Tal com amenaçava aquest dia, aquí teniu un nou post sobre autònoms i free lances

Deia que cada vegada hi haurà més autònoms. Avui miraré d’explicar-ne el motiu més evident: el cost.
Quan dic cost em refereixo al cost de contractar un autònom respecte el cost de tenir una persona en plantilla. Molts de vosaltres direu que si és per això, surt més a compte fitxar algú i tenir-lo en nòmina.

Ha!... I un rave!!!

Certament , contractar personal extern, generalment és més car que pagar la nòmina del mateix professional en plantilla. Amb tot, vegem quins són els costos ocults que ha d’assumir un empresari a l’hora de fitxar algú:

Paying for nothing
Baixes laborals, absentisme, permisos, dies de lliure disposició,...
Quants dies no ha de pagar l’empresari a un treballador que no és al despatx/botiga/taller/fàbrica...?

Lloc de treball
comparat amb un autònom, habilitar el lloc de treball d’un assalariat és caríssim: espai, taula, ordinador, material d’oficina, vestimenta industrial, equipament, a vegades cotxe,... no només el cost d’adquisició de tot això; sumeu-hi el cost de manteniment.

Ociositat
no em refereixo al fet que l’assalariat sigui poc productiu; em refereixo a una cosa tan simple (i tan habitual en els últims temps, malauradament) com el fet de trobar-nos a determinats treballadors de braços plegats ja que no tenim feina per a ells

Formació
no és només el cost de la formació, sinó també el cost de la no productivitat

Comitè d'empresa
una barreja de "paying for nothing" i algú vist com si treballés per a la competència. Ja em diespensareu, però així és com veu la majoria d'empresaris el comitè d'empresa
(arribats aquí, totes les parts haurien de fer un reflexió a consciència de per què aquesta és la visió que se'n té)

Costos financers
les nòmines es paguen (si tot va bé) a final de mes. En canvi, si tenim algun problema de tresoreria, sempre podem endarrerir el pagament a un autònom. Qui no ha viscut una situació com aquesta?:
  • "Ostres Ricard... doncs no trobo la factura, torna-me-la a enviar... ui, però ja no entrarà fins el mes que ve..."
  • "Daixò Ricard.... ens hauries de fer una nova factura, el concepte no és correcte. Hauria de posar blablabla ... ui, però ja no entrarà fins el mes que ve..."
  • "Ricard, tenim una nova feina per a tu. Es tracta de tal i qual... Quan ens facis la factura ens hi afegeixes el que ens havies de facturar aquest mes..."
  • Hi ha qui és més transparent i diu obertament que no lia va bé pagar la factura, "però tu no pateixis, que jo sempre pago..." Sempre és sempre fins que un dia deixa de ser-ho
  • I també ens trobem els casos en què es deixa de pagar directament, fotent-li morro que es diu vulgarment. Que recalmi l'autònom si vol

Indemnitzacions
last but no least, s’havia de concloure la llista amb la partida més gran de totes. La possible indemnització per poder desprendre’s d’un treballador. Ja sigui un acomiadament improcedent o objectiu, rescindir un contracte laboral sol ser una morterada...

Ep! Que tot això que apunto aquí és una relació de com són les coses. No vol dir això que jo no pensi que un treballador no tingui dret a certs beneficis socials, a formació, a cobrar puntualment, a rebre una compensació si després de molts anys l’empresa decideix no comptar amb ell...
És a dir, no mateu el missatger!

Fins aquí el post d’avui. El pròxim seguirem parlant d'autònoms i de per què cada vegada n’hi haurà més.