No sobreviu l’espècie més forta, ni la més ràpida... sobreviu la que millor s’adapta als canvis (Charles Darwin)
De tot arreu ens arriba informació del mal moment del sector de l’automoció. Davallada constant de vendes, alguna deslocalització, projectes que no acaben d’arribar… Fins i tot hi ha qui qüestiona les suposades bondats de la possible arribada dels xinesos a casa nostra.
S’han fet moltes anàlisis quantitatives de la qüestió, sobretot respecte el nombre de cotxes venuts. Vull, però, en aquest post, fer-ne una lectura qualitativa centrant-me en el món dels concessionaris.
Tradicionalment, el negoci dels concessionaris, s’ha sostingut en dues àrees: la venda d’automòbils i els serveis postvenda. Amb el temps –fins i tot en èpoques de bonança- els beneficis han arribat cada cop més de la segona àrea: el concessionari ha anat retallant marges en la venda d’automòbils (els clients ho tenen cada cop més fàcil per “apretar”) a canvi de mantenir la fidelitat del client, esperant fer el negoci en els serveis postvenda (revisions, recanvis,...)
Ens trobem en un moment en què les perspectives dels concessionaris pels pròxims anys són francament dolentes. Podem citar-ne algunes causes:
- Les baixes vendes actuals suposaran una lògica disminució dels serveis postvenda
- La normativa legal preveu la possibilitat d’accedir a tallers independents sense perdre la garantia del fabricant
- Irrupció d’internet en productes/recanvis tradicionalment adquirits en el concessionari
- Franquiciats que ofereixen els serveis més bàsics a preus molt econòmics, obligant els concessionaris a tenir els millors mecànics per atendre els serveis més complexos
En aquest escenari, el sector dels concessionaris està obligat “a moure fitxa”. Són obligats moviments de reestructuració, com ja ha passat en altres sectors (tèxtil, metal·lúrgic,..). El temps juga en contra dels concessionaris. Esperar temps millors és un exercici d’autoengany que no es poden permetre.
Per acabar amb una mica d’humor, recordem l’acudit que explicava en múltiples de les seves xerrades el controvertit López de Arriortúa, i que ens obliga a reflexionar sobre el que he exposat: un americà i un japonès corren perseguits per un lleó; al passar per davant d’una cabana, el japonès proposa aturar-s’hi per lligar-se bé les sabates. L’americà se’n riu dient-li que va fi si es pensa que podrà córrer més que el lleó. El japonès respon: “no, no... el que vull és córrer més que tu!”
