Estic convençut que la dimensió és la clau del futur.
Per creixement de les empreses no entenc únicament augmentar el volum de vendes sinó pensar en gran. Fins ara no ha estat així perquè penso que, sobretot la pime, ha tingut por de fer-se gran.
Això no encaixa massa amb l’historial positiu d’emprenedoria a Catalunya. El nostre país va fer la revolució industrial fa més de 150 anys, sense carbó ni acer i té una important capacitat de creació d’empreses. Segons un estudi sobre la dimensió empresarial a Catalunya, elaborat pel Col•legi d’Economistes, Catalunya és líder en nombre d’empreses, amb més de 33.000 societats amb una facturació superior a 1 milió d’euros.
No obstant això, el 88% de les empreses catalanes tenen un nivell de facturació per sota de 10 milions d’euros, i només el 12%, tenen una facturació superior als 10 M€, contra el 57% de Dinamarca o el 52% de Noruega.
Com deia abans, moltes de les empreses dels nostre país no s’han fet grans i segurament els motius són diversos però també és segur que algunes coses no s’han fet del tot bé. No es tracta de recriminar res, perquè fins ara potser ha funcionat, però si volem que les coses canviïn hem de fer coses diferents.
Mentre no acabin d’arribar canvis fiscals, laborals, mercantils, etc, etc, que poden influir decisivament, proposo començar pels canvis que depenen d’un mateix, com ara, els de caire cultural i que depenen de les mateixes empreses per capgirar-ho.
Crec que es podria començar pel següent decàleg de motius i/o tòpics, del perquè bastants empreses no s’han fet grans,
1. País d’emprenedors solitaris
2. Millor sol que mal acompanyat
3. L’empresa molts cops és només un lloc de treball, més o menys ben pagat.
4. Més amos que empresaris
5. Millor i més segur cap de sardina que cua de lluç
6. No voler perdre el control
7. Poca capitalització
8. Poca ambició
9. Sempre ho hem fet així
10. Visió patrimonialista: les accions de l’empresa no son patrimoni, els immobles sí.
En les properes setmanes procuraré desenvolupar cadascun d’aquest punts.
