dimecres, 28 de febrer del 2024

 

FACTORS CLAU EN LES INVERSIONS IMMOBILIÀRIES: LES 10 “R”

Quan ens proposem fer inversió immobiliària per treure’n un rendiment se’ns plantegen un munt de dubtes: quin retorn tindrem de la inversió? Els ingressos seran recurrents? I si l’inquilí marxa abans d’hora? Estem fent una bona inversió?

A continuació exposem un breu resum dels factors a tenir en compte en les inversions immobiliàries que no són per a ús propi. És a dir, les inversions en actius immobiliaris on esperem treure un rendiment a partir de l’ús que en farà un tercer i de la renda que ens pagarà.

El món immobiliari és força complex i no podem quedar-nos només amb la renda. Cal estudiar un total de deu paràmetres. Casualment tots comencen per R (cosa que ens facilita un recurs mnemotècnic a l’hora d’estudiar qualsevol operació).

Aquí ho tenim:

Renda

Com deia, el que tots ens preguntem quan se’ns planteja una inversió és quina serà la renda o retorn que n’obtindrem. I, evidentment, com es comportarà aquesta renda amb el pas dels anys (el més habitual és vincular-la a l’evolució de l’IPC). Compte, però, que en el cas de les inversions immobiliàries considerar també els costos que hem de suportar en aquesta inversió (IBI, comunitat, possibles derrames, etc...) per saber quina serà la renda neta a obtenir. Hi ha qui no vol sorpreses i negocia un contracte amb l’inquilí on aquest assumeix aquestes partides.

Repercussió

El segon valor a considerar és la repercussió de l’actiu adquirit, a quin preu €/m2 estem comprant. Cal assegurar que aquest valor està en línia amb el que es demana per la zona (o, preferiblement, per sota). Ara per ara, des de qualsevol ordinador i en poc temps, accedint a un parell de portals que tots tenim al cap, podem trobar aquest valor i saber si, més enllà de la renda, estem fent o no una bona compra.

Renovació

Una via per optimitzar la inversió és renovar l’actiu adquirit abans no entri el llogater. Lògicament, això suposa una inversió addicional. Tot i això, la majoria de vegades, aquesta inversió addicional queda justificada per la millora de la renda que comporta.

Reputació

És de fiar l’inquilí a qui volem llogar el nostre actiu? Quina reputació té? Quines garanties ens pot oferir? Està en disposició de aportar avals? Està en condicions de complir un període d’obligat compliment? A part del que posi el contracte que signem amb l’inquilí, cal accedir als seus estats finances per no tenir cap dubte sobre la seva solvència. Aquí també cal considerar l’opció que l’inquilí assumeixi les possibles reformes a fer abans d’entrar a l’immoble. Aquesta inversió per part seva el lligarà més a l’actiu que no pas el que pugui la signatura del contracte.

Recanvi

Què passa si malgrat tot l’inquilí que donava consistència a la inversió acaba deixant l’actiu? Quines alternatives tenim? Seria fàcil trobar un recanvi per a aquest inquilí? Serà ràpid?

Recurrència

Podem assegurar que les ingressos seran recurrents? Quin risc hi ha que l’administració ens canviï el marc establert? Què passa si arriba un nou escenari no contemplat (tipus Covid) i l’inquilí no pot fer un ús “normal” de l’actiu? Durant la pandèmia, molts operadors turístics no van poder fer front als compromisos adquirits (tot i la seva solvència a l’hora de signar el contracte) perquè no podien operar amb normalitat. D’altra banda, sense entrar a valorar les mesures, l’administració està regulant de manera evident: limitació de lloguers, decret llei sobre llicències turístiques...

Reposicionament

En línia al punt anterior, què passa si per una nova normativa o per qualsevol altre motiu no podem continuar amb l’activitat inicialment prevista per l’actiu immobiliari? Què passa si un hotel perd la llicència i no pot continuar exercint l’activitat? Què passa si una nou pla urbanístic impedeix a una nau industrial continuar l’activitat? Quines alternatives tenim per reposicionar l’actiu?

Revalorització

Hi ha qui diu que els negocis immobiliaris es fan a l’hora de comprar, no de vendre. Comprar a bon preu pot ser la garantia que, en el moment d’una possible sortida, la inversió ens aportarà, a més, una atractiva plusvàlua. Amb tot, per a les compres “a preu”, un bon exercici és veure quin és el potencial de l’actiu adquirit i quina evolució pot tenir amb el pas dels anys. Certament, ningú té una bola de cristall, però fer un exercici de com s’han comportat en els darrers anys els immobles similars a la zona o en ubicacions semblants, ens pot donar alguna pista de per on pot anar tot pegat.

Retirada

El concepte s’entén més bé si l’anomenem sortida o desinversió (però aquestes paraules no comencen per “R”). La idea és saber la liquiditat de l’actiu, saber si pot ser molt o poc costós vendre’l (i en quines condicions) en cas que ens n’haguem de despendre.

Refugi

Els nou conceptes analitzats fins ara poden tenir poca importància si el que ens interessa és “col·locar” els diners en un entorn fiable, trobar un refugi confortable pel capital a invertir. En aquesta tessitura, els valors dels altres paràmetres passen a un segon terme. S’entén més bé amb un exemple: els darrers anys s’han formalitzat moltes operacions a Madrid amb capital de procedència llatinoamericana, amb uns valors força dolents des de la lògica inversora. Aquí, però, ja no importa tant la renda o el preu d’adquisició, sinó poder gaudir d’un marc polític molt més confortable i segur que no pas en el país d’origen.


En resum, el resultat i la lectura que puguem fer d’aquests paràmetres (quantitatius en alguns casos i qualitatius en els altres) ens permetran identificar el risc (una nova “R”) que estem assumint si optem per tirar endavant amb la inversió o no.

dimarts, 10 de novembre del 2015

Autònoms (4)

L'any passat vaig escriure tres posts referents als autònoms
(autònoms-1, autònoms-2, autònoms-3)

Amb el que vaig dir, pensava que podia donar el tema per tancat. Ho pensava fins aquest matí. No és que avui m'hagi llevat pensant que m'havia deixat alguna cosa al tinter (expressió totalment anacrònica!) o que pensés que la conjuntura políica, econòmica, social, etc. actual obligués a actualitzar els continguts.

Doncs no, res d'això. Si em decideixo fer una quarta entrada del tema autònoms és per compartir amb vosaltres un vídeo que m'ha arribat bon d'hora-ben d'hora-ben d'hora (abans de les vuit del matí) via whatsapp.

Espero que rigueu amb ganes, tal com ho fet jo :-)


dilluns, 7 de setembre del 2015

Tele, conills i comptes d'explotació



No sé vosaltres, però a mi això de la tele em provoca un cert desconcert. Com més canals i més oferta hi ha, més selectiu em torno i menys consum televisiu faig. Fins al punt que, ara per ara, gairebé només miro els noticiaris i el 3/24. En fi, deixo el tema perquè no és de la tele i les meves preferències del que us volia parlar avui. Sí que us vull parlar d'una de les notícies que es repeteix periòdicament.

Malauradament hi ha un reportatge que és recurrent als telenotícies: el poder de determinats actors en el sector de la distribució fa que els preus de certs productes baixin de manera irremeiable. I és en aquest punt que davant del micro un dels productors es queixa que el preu que se’ls ofereix està per sota de cost.

I és aquí on volia anar a parar: el preu de cost!
Potser als telenotícies no tenen prou temps per esplaiar-s'hi, però el concepte és prou confús. Què s'entén per preu de cost? què s'hi inclou i què no? costos directes? indirectes? personal? amortitzacions?

Posem per cas el preu que es paga pel conill als grangers (l'últim exemple que he vist i que m'ha empès a escriure aquest post). Sense conèixer el sector em vénen al cap certes partides:

- pinso
- personal (operaris, administratius, comercials, externs...)
- subministres: aigua, llum, gas...
- assegurances

Ara bé, n'hi ha d'altres, tant o més importants, tant o més quantiosos, que cal considerar encara que ja s'hagin pagat:

- infraestructura (granges i equipaments)
- maquinària

Finalment, no ens oblidéssim de:
- despesa financera

Entenc que si el concepte "preu de cost" inclou la totalitat del conceptes descrits(i els que segurament em deixo), els productors poden trampejar momentàniament la situació. Ara bé, si quan es parla de preu de cost només ens referim al primer grup, llavors sí que els productors ho tenen magre i la viabilitat del negoci és inassumible. Com apuntava, les inversions en infraestructura i maquinària són realment importants i no considerar-les en el preu de cost ens pot sortir molt car.

Tot això, per arribar al segon punt on volia anar a parar: el compte d'explotació. M'he referit alguns cops a la necessitat d'estudiar minuciosament el compte d'explotació de la vostra empresa. Ho repetiré fins a la sacietat: el compte d’explotació no només és un tràmit que cal abordar per inscriure'l al registre mercantil. Si us plau, estudieu-lo a fons i en trobareu informació que segurament desconeixeu sobre la salut de la vostra empresa. I si a més mireu el balanç de situació, llavors la cosa ja és per tirar coets :-) 

Sí, ja sé que gairebé ningú de vosaltres es dedica a la cria del conill. Però sí que molts de vosaltres sou empresaris/gestors i cal que no defugiu l'estudi dels estats econòmics (compte explotació  i balanç). I ja que hi som us pregunto: sabeu quin és el preu de cost dels vostres productes?

Doncs això, em sembla que avui per dinar miraré de cruspir-me una mica de conill en suc. Difícilment serà tant bo com el que fa la meva mare, però miraré d'ajudar una mica els productors que darrerament no passen per un bon moment.

Bon profit!

divendres, 24 d’octubre del 2014

Còuxing o no-còuxing, that is the question...




Fa un temps, un parell o tres d’anys diria jo (marededéu com passa el temps!) vaig fer un escrit a la nostra niusleta, on advocava per això, que en comptes de newsletter en diguéssim (i escrivíssim) niusleta. Sembla que vaig aconseguir dibuixar algun somriure en els lectors que van tenir la bondat de llegir-ho. De tant en tant, encara em trobo algú que m’ho recorda, i us he de dir -potser peco de vanitat- que això m’agrada :-)

Tot partia del omnipresent i inevitable futbol. A hores d’ara a ningú se li ocorreria escriure football. Tots hem normalitzat la paraula i l’escrivim de manera ben catalana. Així doncs, tal com defensava en el seu moment, sóc partidari de parlar per l’àifon,de guglejar, de penjar el que sigui al feisbuc, de fer algun tuit de tant en tant i de treballar amb l’àutluc. També, lògicament, d’avaluar la possibilitats còuxing.

I per què avaluar les possibilitats dels còuxing i no recórrer directament als seus serveis (ara que està tan de moda)?

Doncs molt fàcil: perquè no estic gaire convençut que en entorns empresarials aporti gran cosa. Si més no, en entorns directius i executius, en relació al dia a dia de l’empresa. Si un gerent, un director, un responsable... necessita ajuda,  segurament agrairà més respostes concretes que li permetin tirar endavant que no consells i preguntes que avancin en l’autoconeixement. Ep, no dic que no sigui bo això, però moltes vegades el problema no és el desconeixement d’un mateix sinó el desconeixement de certs temes inherents a la posició que s’ocupa.

Per posar alguns exemples:

  • Ja coneixen tots els financers les alternatives al finançament tradicional: crowdfunding, crowlending i d’altres?
  • I els gerents o directors generals, s’han qüestionat fins a quin punt pot ser útil seguir fent planificacions a 3/5/10 anys? Ja tenen amb qui debatre l’estratègia de la companyia?
  • Tots els departaments d’I+D, ja s’ han capbussat en el món de l’ ”open innovation”?
  • Ja estan al dia de les possibilitats del marketing digital tots els responsables de vendes i comercials?
  • I els de responsables de fabricació, ja s'han plantejat que potser és viable confiar en tercers per escurçar la durada del procés productiu?
  • ...

Com deia, hi ha moltes preguntes que se solucionen més amb coneixement que amb autoconeixement. I ja que hi som (“yo he venido a hablar de mi libro”) penseu fins a quin punt us pot ser útil l’ajuda d’un extern... un extern com els de dimensalia, s’entén :-)

dijous, 2 d’octubre del 2014

Marrons




Fa uns dies, un dels meus fills em preguntava què fa un ministre.

Suposo que la pregunta devia venir en veure alguna notícia relativa a algun d’ells en el canal 324. Diria que aquest canal (bàsicament l'únic que miro) és un dels grans invents de la “Corpo”, tot i que el temps dedicat als esports i la meteorologia és excessiu... Per no parlar dels anuncis de Factor Energia que m’irriten sobremanera!. Però bé, em sembla que me n’estic anat per les branques... Deixem-nos de teles i anem al tema:

Què fa un ministre? em preguntava un dels meus fills
La resposta instintiva que em va sortir va ser: gestionar marrons
(no faré ara, tot i les ganes, cap menció al moment polític que vivim; n’hi per sucar-hi pa, però “ara no toca”...)

Doncs això, gestionar marrons. I penso que la reflexió val per a qualsevol directiu. Perquè el que és la planificació ja no serveix per a res. Si la planificació funcionés, amb la tecnologia actual i els mitjans que tenim al nostres abast, gestionar tot el que fa referència a la planificació està xupat. Com dirien en els mercats, això ja està descomptat...

Per tant, arribats a aquest punt, ja siguis ministre o directiu, el que et toca és gestionar marrons.
Podria acabar aquí i dir-vos que com a directius (amb més o menys galons o responsabilitat, això tant és) us prepareu per afrontar i resoldre els marrons que in-de-fec-ti-ble-ment us aniran caient sobre la taula.

Però abans d’acabar torno a fer menció (un cop més) de la reflexió que llegia fa molt de temps al Xavier Marcet: “la planificació estratègica ha mort. Visca l’execució estratègica!” (http://www.xaviermarcet.com/2010/04/ha-muerto-la-planificacion-estrategica.html)
Suposo que la gràcia de tot deu ser "resoldre estratègicament" els problemes :-)

Doncs res, que tingueu un bon dia... tot esperant que els marrons, pollastres i merders no us desbordin en excés :-)

divendres, 18 de juliol del 2014

Autònoms (3)



Ostres tu, que ja fa més d’un mes que vaig fer l’últim post. Potser que m’hi posi...

Doncs això, tal com us amenaçava, segueixo amb els autònoms.

Després de dos posts on he contextualitzat el tema i he explicat els avantatges pel que fa als costos d’un frilans (freelance per als puristes) respecte el personal propi, ara us vull exposar un altre concepte en el que els autònoms guanyen per golejada als treballadors que tenim en plantilla: les capacitats

Fa temps que ho sentim dir: ja no és possible fer previsions a mig o llarg termini. Amb prou feines, podem planificar a curt termini. Recordo haver llegit (ja fa més de quatre anys, ho acabo de comprovar) aquesta sentència: ”la planificació estratègica ha mort. Visca l’execució estratègica” (http://www.xaviermarcet.com/2010/04/ha-muerto-la-planificacion-estrategica.html)  

Doncs sí, és ben cert que ja no podem planificar. Ja només ens cal executar. I si no podem planificar, també és cert que no sabem quin personal necessitarem pel dia de demà. Algú em dirà que si tenim personal compromès i motivat, segur que amb una bona formació seran capaços de donar sortida a tots els reptes empresarials que se’ns plantegin. Potser si... Ara bé, estic convençut que per dur a terme una bona execució, l’alternativa de fitxar autònoms que siguin especialistes, amb experiències contrastades en la disciplina que ens ocupa, serà cada vegada més una opció a considerar.

Alguns em respondreu que algú extern no es pot “empapar” de la companyia en quatre dies. I en canvi, el personal propi que porta anys a la casa coneix clients, proveïdors, la nostra “cultura”, etc.. i de què serveix això si és incapaç de resoldre ràpidament i eficaçment el que el mercat ens demana?

Un cop més he d’advertir que jo faig de missatger. No estic fent apologia de res.

Només constato que la demanda d’especialització i la immediatesa que reclamen els nous temps, són terreny adobat per als frilans.